Thousands of scientists publish a paper every five daysLa revista Nature ha publicat recentment un article interessant amb el títol “Thousands of scientists publish a paper every five days“, on es revisa el concepte d’autoria en determinades àrees a partir de la detecció d’autors extraordinàriament prolífics. Els tres autors de l’estudi ho són també d’un article publicat per la revista PLOS Biology, amb el títol “A standardized citation metrics author database annotated for scientific field”, i que també ha estat ressenyat per l’Observatori de la Recerca (OR-IEC).

La investigació s’ha basat en la cerca a la base de dades Scopus d’autors que tinguin més de 72 publicacions anuals en algun any del període 2000-2016. A partir d’aquí, es localitzen més de 9.000 investigadors, entre els quals hi ha membres de grans consorcis, sobretot en l’àrea de la física (7.888 autors). De la resta, 909 són autors xinesos i coreans que presenten problemes importants per normalitzar els seus noms a les bases de dades.

Finalment, es localitzen 265 autors hiperprolífics, que es multipliquen per 20 en el període 2001-2014 (en el mateix període, el nombre total d’autors ha augmentat per 2,5). La meitat d’aquests autors corresponen al camp de les ciències mèdiques i de la vida; tendeixen a agrupar-se en institucions particulars (sovint amb un camp d’estudi comú); signen sobretot en darrera posició (42,5 %); i, finalment, publiquen de manera reiterada en revistes concretes. També s’ha observat un augment de la producció a partir del nomenament de catedràtic, cap de departament o responsable de centre de recerca.

A partir d’aquí, els autors de l’estudi analitzen les implicacions per al concepte d’autoria en determinades àrees. Segurament, els requeriments sobre autoria més difosos a escala internacional són els Vancouver criteria, establerts l’any 1988 per l’International Committee of Medical Journal Editors (ICMJE). Segons aquests criteris, els autors d’una publicació científica han de complir 4 paràmetres: dissenyar o executar els experiments o processar els resultats; ajudar a escriure o revisar els manuscrits; aprovar la versió publicada; i finalment, responsabilitzar-se dels continguts. En aquest cas, la supervisió, la mentoria o l’obtenció de finançament no són elements suficients per reclamar l’autoria d’una publicació científica.

Per a més informació, podeu consultar l’article “Thousands of scientists publish a paper every five days“ publicat per la revista Nature, així com altres entrades sobre aquest tema publicades per l’OR-IEC.