La Comissió Europea (CE) ha publicat l’informe The innovation output indicator 2019 que presenta l’actualització de l’Industrial Output Indicator (IOI) de l’any 2019. L’IOI és un indicador compost publicat cada any, des del 2013, amb l’objectiu de quantificar fins a quin punt les idees per a nous productes i serveis aporten un valor afegit i són capaces d’arribar al mercat.

L’IOI presenta quatre components: el primer (PCT) mesura la innovació tecnològica de les sol·licituds de patents internacionals; el segon (KIABI) el nombre de persones ocupades en la indústria empresarial intensiva en coneixement; el tercer (COMP) té com a objectiu captar béns i serveis intensius en coneixement en els mercats d’exportació; i, finalment, el quart (DYN) mesura el dinamisme de l’ocupació en les empreses de ràpid creixement en sectors innovadors.

L’informe presenta les darreres xifres dels indicadors bàsics i l’índex compost per a 40 països  membres de la Unió Europea (UE), països seleccionats de l’European Free Trade Association (EFTA), de l’Organisation for Economic Cooperation and Development (OECD) i d’economies emergents. Una novetat d’aquest informe  és que es centra especialment en les empreses innovadores intensives a Europa conegudes com Global Innovation Campions (GICs).

Els resultats mostren que la UE aconsegueix millors resultats que els EUA. Hi ha alguns indicis de convergència, i la diferència entre la UE respecte als Estats Units, així com Israel i el Japó ha disminuït lleugerament des del 2011. Tot i així, calen esforços addicionals perquè la UE pugui posar-se al dia d’aquests dos últims països. D’altra banda, quan comparem els països europeus, es fa palès que Irlanda, Suècia i el Regne Unit són els líders en termes de resultats d’innovació, mentre que Lituània, Croàcia i Romania estan al final del rànquing.

L’estudi també mostra que el rendiment de la innovació dels països està constituït per almenys dues dimensions bastant diferents. La primera està relacionada amb el comportament de la tecnologia i l’economia basada en el coneixement (desenvolupament de noves tecnologies, força dels sectors que confien en treballadors altament qualificats i exportacions a sectors propers a la frontera de la innovació). La segona,  tracta de l’emprenedoria i el dinamisme empresarial en sectors innovadors. El bon rendiment en una d’aquestes dues dimensions no implica automàticament un fort rendiment en l’altra, la qual cosa suggereix que la política d’innovació ha de controlar i fomentar el desenvolupament de totes dues pel seu propi guany.

Per a més informació podeu consultar en detall l’informe The innovation output indicator 2019.