El Frascati Manual 2015: Guidelines for Collecting and Reporting Data on Research and Experimental Development és un document tècnic elaborat, des de l’any 1962, per l’Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) en l’àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I). El document recull i presenta estadístiques comparables internacionalment sobre els recursos financers i humans dedicats a recerca i desenvolupament experimental. La Generalitat de Catalunya ha dut a terme recentment la traducció al català de la darrera edició del Manual de Frascati (en el seu nom oficial, Directrius per a la recollida i la comunicació de dades de recerca i desenvolupament experimental).

A Catalunya, el Manual de Frascati és una obra de referència usada per a la recollida i la gestió de la informació provinent dels executors i finançadors d’R+D, i és, alhora, un document clau per mesurar polítiques i indicadors de competitivitat. Però, sobretot, és imprescindible pel disseny de polítiques públiques i de valoració dels indicadors al voltant de les activitats relacionades amb el coneixement.

L’edició del 2015 es centra a identificar els límits entre què és l’R+D i què no ho és, i a satisfer les noves demandes de les estadístiques d’R+D. N’és un exemple la decisió de tractar la despesa en R+D com una inversió de capital en el Sistema de Comptabilitat Nacional (SCN). Els incentius fiscals per a l’execució d’R+D són cada cop més habituals i per això s’ha afegit un capítol específic per cobrir aquest aspecte. També s’ha creat un apartat per tractar la globalització i les seves repercussions en les estadístiques d’R+D.

Per a més informació, podeu consultar el Manual de Frascati al lloc web de la Generalitat de Catalunya, així com l’entrada publicada en aquest blog.