El Mapa  de  la  Recerca  en  Ciències  Agroalimentàries  2017-2019 és un estudi de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), encarregat pel Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu  d’aquest treball és  analitzar  l’activitat,  visibilitat,  excel·lència  i  cooperació  de  la  producció  bibliogràfica catalana en ciències agroalimentàries publicada entre 2017 i 2019, així com detectar les àrees de fortalesa de Catalunya en aquest àmbit. El document constata que la recerca en ciències agroalimentàries a Catalunya representa un 19,2 % del conjunt de la producció científica catalana.

L’estudi confirma que la recerca en ciències agroalimentàries és activa, obté un impacte superior a  la  referència  mundial  i  assoleix  fites  destacables  d’excel·lència  científica  amb  elevades  taxes  de  col·laboració internacional. La font d’informació que s’utilitza és la Web of Science (WoS) i s’han  seleccionat  documents citables com articles, resums i actes de congressos.

Segons els resultats principals de l’informe, a l’Estat espanyol s’identifiquen 41.213 documents en ciències agroalimentàries entre els anys 2017 i 2019. En  conjunt, obtenen un  impacte  d’un  6 %  superior  a  la  referència  mundial. D’altra banda, un 60 % dels documents en aquest àmbit es publiquen en col·laboració internacional. Val a dir que la producció en ciències agroalimentàries creix un 7 % de mitjana a Espanya, amb la qual cosa es quadruplica la taxa observada en el període 2012-2016. Per volum de publicacions, Madrid, Catalunya i Andalusia es situen a les 3 primeres posicions, resultats també observats en aquest mateix període.

La producció en ciències agroalimentàries a Catalunya creix un 4 % entre el 2017 i el 2019, i en conjunt representa el 19,2 % del total de les comunitats autònomes, 3 punts més que en el període 2012-2016. El total de treballs publicats amb la participació d’investigadors a Catalunya és de 9.510. Per sectors institucionals, les universitats tenen el lideratge de l’autoria dels documents amb un 54 %, seguides pels organismes públics de recerca (30,61 %), el sector sanitari (15,01 %), l’administració pública (2,19 %) i finalment, les empreses (1,52 %). L’impacte aconseguit per aquests treballs es situa un 12 % per damunt de la referència mundial, amb la qual cosa es manté  el  valor  observat  en  el  quinquenni  2012-2016. Val a dir que entre  el 2017 i el 2019 s’incrementa  la  col·laboració internacional fins arribar al 65 % dels treballs, 11 punts més que en l’estudi previ.

En global, les principals disciplines considerades nucli de ciències agroalimentàries per  volum  de  publicacions són: nutrició  i  dietètica,  tecnologies  dels  aliments,  recerca  vegetal,  recerca  ambiental  i  veterinària.  D’altra banda, també s’hi inclou la pesca que presenta més treballs altament  citats,  probablement perquè té el percentatge de col·laboració internacional més elevat.

Pel que fa a la col·laboració entre comunitats autònomes, s’observa novament un patró dominat per la proximitat, on per exemple Catalunya interacciona amb major intensitat amb les Illes Balears, el País Valencià i Aragó. De la mateixa manera que a l’estudi previ, la interacció entre les comunitats autònomes amb major producció (Madrid, Catalunya i Andalusia) produeix  més treballs,  subconjunt  al  qual s’afegeix el País Valencià.

Per a més informació detallada, podeu consultar l’estudi Mapa  de  la  Recerca  en  Ciències  Agroalimentàries  2017-2019 al lloc web de la FCRI.