La Comissió Europea (CE) ha publicat recentment l’informe Reproducibility of scientific results in the EU que analitza la qüestió de la reproductibilitat dels resultats científics. L’informe es basa en un estudi de camp i un seminari d’experts sobre l’oportunitat de l’acció política  a Europa. L’objectiu és comprendre la manca de reproductibilitat existent a Europa i ajudar a dissenyar una resposta adequada en el context de recerca i innovació de la Unió Europea (UE).

En aquest informe, i per als objectius de l’acció política, es considera la reproductibilitat com un continu de pràctiques basat en tres processos principals de recerca: reproducció, replicació i reutilització. El terme reproducció (i reproductibilitat, en sentit estricte) es refereix a la recreació d’un estudi per part d’un tercer, mitjançant la configuració original, les dades i la metodologia d’anàlisi (per exemple, per a la certificació). El terme replicació s’utilitza per a la recreació més general dels resultats, mitjançant el mateix mètode analític, però en diferents conjunts de dades (per exemple, per a la comparació). Finalment, el terme reutilització es refereix a la possibilitat més fluida de tornar a utilitzar els resultats més enllà del context de recerca original, tant dins com fora de la disciplina científica original (també per a la innovació, per exemple, per a la transferència o per a la investigació transdisciplinària).

L’estudi planteja que la reproductibilitat dels resultats té valor tant com a mecanisme per garantir una bona ciència basada en afirmacions veraces, com a motor de descobriment i innovació. Així mateix revisa afirmacions recents sobre la manca creixent de reproductibilitat en la ciència moderna, denominada «crisi de reproductibilitat». També explora els trets principals i les causes subjacents de la manca de reproductibilitat, inclosos els biaixos, el mal disseny i les estadístiques experimentals, els problemes relacionats amb la presentació d’informes científics, la cultura de la investigació, els factors relacionats amb la carrera i l’economia.

Finalment, l’informe revisa les activitats recents de científics, finançadors de la investigació i editors amb l’objectiu de mitigar la manca de reproductibilitat. A més, cataloga una sèrie de possibles solucions i proporciona consells concrets per a l’acció política que puguin augmentar la reproductibilitat en tres àmbits clau de l’R+D+I europea: les directrius; el sistema de subvencions de la recerca; i formació i carreres professionals.

Per a més informació, podeu consultar l’informe Reproducibility of scientific results in the EU al lloc web de la CE.