La Cornell University, l’escola de negocis INSEAD i la World Intellectual Property Organization (WIPO) han presentat la 13a edició del Global Innovation Index (2020). L’informe presenta les tendències d’innovació a escala mundial i el rendiment d’innovació de 131 economies. L’informe es centra especialment en el finançament de la innovació en el context actual de crisi sanitària i econòmica causada per la COVID-19. En aquest sentit, l’impacte de l’actual crisi en la innovació és incert i depèn d’una sèrie d’escenaris de recuperació, així com de pràctiques i polítiques empresarials i d’innovació.

L’índex analitza la situació de la innovació a 131 països i s’elabora a partir de 80 indicadors que exploren les següents dimensions: entorn institucional; capital humà i recerca; infraestructures; mercat i negocis; producció de coneixement i tecnologia; i, per últim, creativitat. En aquesta edició, l’Estat espanyol ocupa la 30a posició mundial (una per sota de l’assolida els anys 2018-2019). El GII 2020 també hi destaca com a fortalesa la dimensió d’infraestructures, ocupant el lloc 7 del total d’economies analitzades.

Segons el rànquing actual, les 10 economies més innovadores del món, són, per aquest ordre: Suïssa; Suècia; els Estats Units d’Amèrica; el Regne Unit; els Països Baixos; Dinamarca; Finlàndia; Singapur; Alemanya; i, per últim, Corea. Ara bé, es confirma l’apogeu de diversos països asiàtics com el Vietnam, la Índia o les Filipines, encapçalades per la Xina, la qual es situa a la posició 14 del rànquing global. L’estudi també ressalta com països que pertanyen a economies en desenvolupament destaquen en indicadors específics, com és el cas de Botswana o Tunísia en la despesa en educació o Sud-àfrica, Kenia i Egipte en inversions d’R+D.

Pel que fa al rànquing global dels clústers científics i tecnològics les quatre agrupacions capdavanteres són asiàtiques, liderades per Tokyo-Yokohama. Quant a l’Estat espanyol, Madrid i Barcelona ocupen, respectivament, la posició 45a i 46a a escala mundial en nombre de publicacions científiques i patents (tres i dues posicions per sota del que ocupaven en el GII 2019). En relació al rànquing d’intensitat en tecnologia i ciència (S&T intensity) l’encapçala Cambridge, mentre que Barcelona ocupa el lloc 64 i Madrid el 75. Val a dir que la mesura d’intensitat en tecnologia i ciència és la suma de patents i publicacions científiques associades a un clúster, dividida per la seva població.

En aquest marc també es destaca que Madrid supera a Barcelona en la producció de publicacions científiques amb 50.547 (+15 %) enfront les 43.209 de la capital catalana. D’altra banda, aquesta última presenta 2.326 sol·licituds de patents (PCT), una millor estadística d’aquest indicador (+35 %) que Madrid (1.521 patents). Si bé aquesta xifra s’allunya de les 113.244 patents sol·licitades pel líder del rànquing global de clústers Tokyo-Yokohama.

Finalment, l’informe recalca la importància de nous models de negoci i solucions tecnològiques generades mitjançant inversions arriscades i sostingudes en innovació (en l’àmbit de la mobilitat, salut, comerç electrònic, educació a distància o energia). D’aquesta manera, la nostra societat i economia confrontarà amb més garanties la crisi actual i podrà fer front als reptes del canvi climàtic.

Per a més informació detallada, podeu consultar el lloc web del Global Innovation Index (2020), així com altres entrades sobre innovació publicades en aquest bloc.