A standardized citation metrics author database annotated for scientific fieldUn article publicat recentment per la revista PLOS Biology ofereix un conjunt de mètriques bibliomètriques de més de 100.000 investigadors destacats a escala mundial. Així, l’article “A standardized citation metrics author database annotated for scientific field” ha estat realitzat per investigadors del centre Meta-Research Innovation Center at Stanford (METRICS) i de les empreses SciTech StrategiesElsevier (propietària de la base de dades Scopus, font d’informació de l’estudi) .

En concret, els autors de l’article han creat una base de dades d’accés obert amb 105.026 investigadors de primera línia mundial que proporciona 6 mètriques de repercussió (citacions totals, mitjana de citacions per publicació, índex H, etc.), així com un indicador compost. La base de dades presenta una versió amb mètriques al llarg de tota la carrera investigadora (però només amb dades de citacions del 1996 al 2017) i una altra versió d’un sol any (2017).

Per a cada investigador, la base de dades presenta una única afiliació institucional i país a partir de les publicacions més recents, així com l’any de la primera i darrera publicació indexada. A més, els investigadors es classifiquen en 22 camps i 176 subcamps segons el sistema de classificació de revistes Science-Metrix. Per a cada científic, s’ofereix el camp i els dos subcamps més comuns a les seves publicacions, i es faciliten indicadors de posició (percentils) si hi ha publicat un mínim de 5 treballs.

Totes les mètriques es calculen amb autocitacions i sense. Per a la base de dades 1996-2017, el percentatge d’autocitació és del 12,7 %, mentre que per a la base de dades 2017 és del 9,2 %. També s’analitzen dades sobre les publicacions citants, un indicador interessant per localitzar possibles comportaments fraudulents, coneguts com “granges de citacions”.

Les publicacions dels científics s’han extret dels perfils d’autor de la base de dades Scopus, que estan normalitzats manualment i/o mitjançant un algoritme. També s’ha realitzat una revisió d’una mostra important  d’aquests perfils per garantir un marge de confiança molt elevat.

En relació a la distribució per països, hi ha 10.067 investigadors sense classificar geogràficament. Respecte a la resta, gairebé la meitat treballen als Estats Units d’Amèrica (46.013 investigadors), seguits pel Regne Unit (9.780), Alemanya (5.459), Canada (4.483), el Japó (3.381), Austràlia (3.106) i França (2.415). Per la seva banda, l’Estat espanyol ocupa la 13a posició mundial (1.120 investigadors).

La distribució per comunitats autònomes està encapçalada de forma destacada per Catalunya (389 investigadors), seguida per Madrid (289); Andalusia (109); el País Valencià (99); Galícia (36); Aragó (27); Castella i Lleó (25); el País Basc (24); Astúries (22); Múrcia (19); Navarra (17); les Illes Balears (16); les Illes Canàries (13); Cantàbria (12); Extremadura (12); Castella-La Manxa (9); i, finalment, La Rioja (2).

Finalment, els autors de l’estudi esperen que la disponibilitat de dades bibliomètriques estandarditzades i contextualitzades per camp científic impulsin un ús millor de les mètriques de citació en la contractació, promoció, reconeixement i consolidació dels investigadors. En aquest sentit, consideren que cal eliminar l’avaluació científica a partir dels factors d’impacte de les revistes on es publica, o d’indicadors únics o sense estandarditzar ni contextualitzar.

Per a més informació, podeu consultar l’article “A standardized citation metrics author database annotated for scientific field”, així com altres entrades sobre bibliometria publicades per l’Observatori de la Recerca (OR-IEC).