NatureLa diversitat geogràfica dels investigadors a moltes de les entitats líders mundials ha augmentat progressivament en les tres últimes dècades. La revista Nature plasma aquesta realitat en l’article Global mobility: Science on the move, el qual busca identificar patrons de moviment i tendències dels investigadors a partir d’enquestes i estudis estadístics.

La presència d’investigadors estrangers en els centres de recerca es veu com un enriquiment científic i cultural positiu en termes generals, però per a alguns països la fuga de cervells és un motiu de preocupació. Allò que atreu als investigadors a marxar cap a un altre país són les facilitats que se’ls ofereix per al desenvolupament de la seva carrera professional  i el fet que tingui sistemes flexibles i competitius de finançament. La ciència s’ha convertit en un mercat global on els països que compleixen aquests requisits se situen al capdavant de la recerca.

L’enquesta GlobSci de Nature ha realitzat un estudi de mobilitat sobre una mostra de 17.000 investigadors de ciències pures en 16 països l’any 2011. Els resultats són mapes de dades interactius sobre la proporció de científics de procedència estrangera i la proporció d’investigadors que treballen fora dels seus països d’origen, a més d’informació sobre els incentius i barreres a la migració de cada país. Estats Units apareix com la primera destinació per als científics expatriats, Suïssa té el major percentatge d’investigadors estrangers (un 57%) i la Índia la major diàspora, amb un 40% dels seus investigadors treballant fora. Espanya mostra un baix percentatge de científics emigrants (un 8%), similar a Brasil i just per davant dels Estats Units i del Japó, els països on menys investigadors marxen fora a treballar. Un altre factor que determina la mobilitat de l’investigador és l’etapa de la carrera investigadora en què es troba. Els doctorats recents són més favorables a la reubicació que els científics sèniors i, per tant, les polítiques científiques per recuperar el talent que marxa d’un país s’haurien d’adreçar a aquesta etapa.

D’altra banda, s’ha detectat una tendència en augment a la mobilitat per a estàncies curtes, és a dir, científics que resten en un país per períodes de temps inferiors a dos anys. Així ho demostren estudis realitzats per l’editorial Elsevier i pel programa europeu Marie Curie Fellowships. En aquest sentit, les facilitats que proporciona Internet per a la col·laboració internacional a distància poden reduir la necessitat de llargues estades a l’estranger.

Si voleu ampliar la informació, podeu consultar l’article de la revista Nature.